Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: correus
correu, -us
(Del llatí cŭrrĕre, córrer, per mig del provençal corrieu.))
  1. s. m. Persona que per ofici dur notícies orals o escrites dun lloc a un atre.
  2. Ser un correu, persona que sen­se necessitat va a sovint buscant notícies dassunts aliens per a contar-les als demés.
  3. Au aquàtica, palmípeda, de lespècie Sterna anglica, se localisa en estiu en lAlbufera de Valéncia, i és coneguda també en el nom de tisoreta.
    1. Servici públic que sencarrega del transport de cartes, escrits, paquets, etc., duna població a una atra o dun país a un atre.
    2. Correu marítim, el que es transporta per la mar.
    3. Correu aéreu, el que es transporta per una aeronau.
  4. Vehícul usat pel servici de correus (barco, aeronau, tren, automòvil, etc. destinat a transportar la correspondència.
  5. Edifici i oficines a on sorganisa o despacha el dit servici de correu.
  6. Buçó en el qual se deposita la correspondència i des da on és arreplegada pels carters per a dur-la a les oficines de repartiment.
  7. Conjunt de correspondència que senvia o transporta per un vehícul destinat ad este servici.
  8. Conjunt de cartes, paquets, escrits, etc., que es reben o senvien per un comerç, un particular, etc.
    1. Inform. Correu electrònic, sistema de comunicació que possibilita lintercanvi de mensages a través duna ret informàtica. Per extensió, mensage enviat en este sistema.
    2. Inform. Correu de rebuig, correu electrònic no desijat, publicitari o maliciós, que el destinatari rep inopinadament per distribució massiva.
  9. Vindre-li ad algú els correus, loc. local. Entrar-li a u la sòn sense poder resistir-ho.
Buscar correus en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: coreu.