correu, -us
(Del llatí cŭrrĕre, córrer, per mig del provençal corrieu.))
- s. m. Persona que té per ofici dur notícies orals o escrites d’un lloc a un atre.
- Ser un correu, persona que sense necessitat va a sovint buscant notícies d’assunts aliens per a contar-les als demés.
- Au aquàtica, palmípeda, de l’espècie Sterna anglica, se localisa en estiu en l’Albufera de Valéncia, i és coneguda també en el nom de tisoreta.
- Vehícul usat pel servici de correus (barco, aeronau, tren, automòvil, etc. destinat a transportar la correspondència.
- Edifici i oficines a on s’organisa o despacha el dit servici de correu.
- Buçó en el qual se deposita la correspondència i des d’a on és arreplegada pels carters per a dur-la a les oficines de repartiment.
- Conjunt de correspondència que s’envia o transporta per un vehícul destinat ad este servici.
- Conjunt de cartes, paquets, escrits, etc., que es reben o s’envien per un comerç, un particular, etc.
- Inform. Correu electrònic, sistema de comunicació que possibilita l’intercanvi de mensages a través d’una ret informàtica. Per extensió, mensage enviat en este sistema.
- Inform. Correu de rebuig, correu electrònic no desijat, publicitari o maliciós, que el destinatari rep inopinadament per distribució massiva.
- Vindre-li ad algú els correus, loc. local. Entrar-li a u la sòn sense poder resistir-ho.