Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: córrer
córrer
Flexió verbal »
(Del llatí cŭrrĕre, mat. sign.)
    1. v. intr. Moure’s d’un lloc a un atre de forma més ràpida que quan se camina.
    2. Córrer com el vent, o córrer com un rellamp, loc. Córrer molt ràpidament, a gran velocitat.
    3. Arrancar o amollar a córrer, loc. Posar-se a córrer.
    4. Córrer més que Meló, loc. Córrer molt.
  2. Moure’s més a pressa que quan se camina, per deport, per perseguir o agarrar a algú, per fugir d’uns perseguidors, etc.
  3. intr. Anar a pressa.
  4. Moure’s un líquit progressivament en una direcció constant: L’aigua del riu corre cap a la mar.
  5. Córrer aire, bufar el vent: En el cantó corre un airet fresc.
  6. Passar o transcórrer el temps: Els dies corren i el treball no s’acaba.
  7. Córrer a càrrec o per conte d’algú, loc. Encarregar-se algú d’una cosa.
  8. Circular: Corren billets falsos entre la gent.
  9. Estendre’s, divulgar-se una notícia, un succés, etc.: Corren algunes mentires sobre tu.
  10. Difondre’s un escrit o publicació.
  11. Admetre’s una cosa com a vàlida, especialment circular les monedes en el comerç.
  12. Trobar-se entre la gent, ser usual o comú: Hi han noms que ya no corren i uns atres nous.
  13. Estendre’s a lo llarc d’una cosa: El camí corre per la vora del riu.
  14. refl. vulg. Tindre un orgasme.
  15. Fer córrer perseguint: Els chiquets corren als ratolins per la cambra.
  16. Córrer-li el temps, loc. Passar-li temps.
  17. Córrer puntes o córrer llances, ant. loc. Utilisar armes en tornejos.
    1. Fer passar d’un lloc a un atre que està just al costat o passar una cosa a lo llarc d’una atra.
    2. Córrer la cortina, estendre-la o arreplegar-la a lo llarc del mecanisme d’anelles que la subjecten.
  19. Travessar, recórrer.
    1. Recórrer o visitar llocs, un país, la mar, etc.
    2. Córrer món, loc. Viajar molt.
  21. Córrer fortuna o córrer mal temps, loc. Anar una embarcació a mercé de la tempestat, sense veles.
  22. Passar el temps. En estos temps que corren.
  23. Estar expost: Corren perill d’ofegar-se.
  24. Córrer-la, loc. Divertir-se, anar de festes, especialment dissolutes.
  25. Córrer l’andola, loc. Anar d’ací cap allà, generalment sense necessitat i sense res de profit.
  26. Córrer la seca, La Meca i La Vall d’Andorra, o córrer seca i Meca loc. Viajar molt, anar per molts llocs.
  27. Córrer la dula, loc. Caminar sense saber massa be per a on.
  28. Córrer pressa, loc. Ser urgent o prioritari.
  29. Fer córrer, loc. Fer circular, difondre.
  30. Deixar córrer una cosa, loc. No preocupar-se d’ella, no tindre-la en conte.
  31. Perot vols córrer, loc. Expressa el menyspreu o l’indiferència d’algú cap a la persona que parla.
  32. El que manco corre vola, loc. Se diu de la gent molt llesta i desperta.
  33. Ves, corre, loc. Ves a fer punyetes, ves a fer la mà.
observacions/documentació: La forma reflexiva córrer-se sol prendre la forma correr’s, que no és normativa.
ref. Qui molt corre pronte es cansa. Cap per avall la merda corre. Per més córrer no s’aplega més pronte. Deu nos guarde d’aigua que no corre i de gat que no maule. Qui de Deu fuig, debades corre.
Buscar córrer en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: encórrer.