amollar
Flexió verbal »(Del llatí *admŏllĭare, afluixar.)
- v. tr. Afluixar alguna cosa que estava tensa o subjecta fortament per a que es solte o desferme: Amolla les femelles del pernet. Amolla la corda.
- Soltar o deixar anar una cosa que es tenia subjecta o agarrada: El chiquet amollà el seu joguet i agarrà el de l’atre. Amolla d’ahí i agarra d’ací.
- Deixar eixir d’un lloc tancat, posar en llibertat: Han amollat de l’escola a tots els chiquets a l’hora. Cada matí amolla les gallines al camp. Amollen al bou pel carrer els dies de festa.
- fam. Dir una cosa que no s’havia de dir: Li amollà lo que li havia dit en secret son pare.
- coloq. Pegar: Li amollà una galtada que caigué de tòs.
- Amollar les rodetes, loc. Parlar en excés.
- Amollar-se el cos, entrar-li ad algú caguetes, o deixar d’estar apretat.
- Amollar un colp, punyada, galtada..., pegar un colp, punyada, galtada...
- Amollar a córrer, escomençar a córrer, eixir corrent.
- Amollar diners, fam. i coloq. Donar o pagar uns diners: Li amollà vint euros pel treball.