Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: gallines
gallina, -nes
(Del llatí gallīna, mat. sign.)
  1. s. f. Au femella de la família de les gallinàcees (Gallus domesticus) en bec corbat i curt i cresta carnosa i roja, més chicoteta que la del gall. El seu cos està poblat d’un abundós plomall.
  2. Gallina anglesa o angleseta, varietat de gallina molt bona criadora.
  3. adj. m. fig. Se diu d’aquell que es mostra medrós o covart.
  4. Gallina de Guinea, au major a la gallina comuna, pròpia del país del qual du el nom, que s’ha estés en Europa i en unes atres zones del món per ser la seua una carn molt apreciada.
  5. Au pertanyent a l’espècie Rallus aquaticus, pròpia de zones humides i albuferes, com ara de Valéncia, similar a la foja.
  6. Pell de gallina, loc. Aborronament que es produïx en la pell com a conseqüència del fret, la por o algun atre estat d’ànim o emoció.
  7. Enviar (ad algú) a les gallines, loc. Malair o enviar a un mal viage.
  8. Gitar-se en les gallines, loc. Gitar-se ben enjorn.
  9. La gallina, dialect. i coloq. El número norantasset (97) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
ref. Gallina vella fa bon caldo. Gallina per barba i caiga qui caiga. La gallina de dalt sempre caga a la de baix. La gallina que per casa va, si no pica picarà. Gallina bona en galliner estrany, les atres li piquen i li fan sanc. Gallina que a ma casa ve perque em convé. A cada gallina, son ponedor. Més val pa i ceba en amor que gallines en dolor.
Buscar gallines en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.