gall, -lls
gall, -lls
(Del llatí gallu, mat. sign.)
- s. m. Au mascle de la família de les gallinàcees (Gallus domesticus) en bec corbat i curt, cresta carnosa i roja i carúncules d’este mateix color. El seu cos està poblat d’un abundós plomall.
- Al cant del gall, loc. Enjorn, de bon matí.
- Gall carliste, local. Aquell que té la cresta disposta a modo de boina.
- Gall lliberal, local. Aquell que té la cresta dreta.
- Gall anglés, aquell que té el cap chicotet, prolongat i relativament pla. Destaca la seua coa en plomes de color vert bronzejat. Antigament s’utilisava per divertiment en baralles de galls, per la seua resposta bregadora.
- Corregudes de gall, divertiment festiu, propi d’algunes poblacions, que consistix en una correguda d’hòmens, el guanyador de la qual rep un gall.
- Joc del gall, antic divertiment que consistix en encertar, en els ulls tapats, a pegar a un gall penjat d’una corda usant un pal.
- local. Pasta dolça en confitures de colors.
- Suro gros, que s’utilisa en la peixca, colocat a l’extrem del sardinal.
- Nota desafinada o discordant d’algú que canta, toca un instrument musical o parla.
- Gall de canyar, au aquàtica gran (Porphyrio porphirio), medix de 45 a 50 centímetros de llargària, ve a ser el doble de gran que una gallina de corral. El plomage és de color anyil lluent i negre, en el bec i escut frontal rojos i potes rogenques en llarcs dits. En la cara i part frontal del coll és de color blau cobalt. És una espècie característica de la Marjal del Moro de Sagunt.
- Peix de mar teleòsteu de l’espècie Zeus faber, de color rogenc en el cap pla i en una taca negra a banda i banda del cos; se caracterisa per tindre una aleta dorsal gran i llarga com una cresta, d’a on li ve el nom de gall. Localment rep els noms de pollastre o gall de sant Pere. // Més pronte que canta un gall, loc. Molt ràpidament.
Imàgens
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: gal.