Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Peix
peix, -xos
(Del llatí pĭsce, mat. sign.)
  1. s. m. Animal aquàtic vertebrat, de respiració branquial de laire dissolt en laigua, dextremitats en forma daleta i en la pell, generalment, coberta descates.
  2. Peix de mar, el que viu en la mar, en aigua salada.
  3. Peix daigua dolça, el que viu en els rius, llacs i uns atres espais daigua dolça.
  4. Peix de riu, el que viu en rius exclusivament.
  5. Cada animal dels nomenats considerat individualment.
  6. Conjunt destos animals.
  7. Peix roquer, el que viu en fondos rocosos.
  8. Peix fanguer, el que viu en fondos fangosos.
  9. Peix descata, el que el cos cobert per escates.
  10. Peix blau, el que les escates duna tonalitat blavosa.
  11. Segons lart de peixca usat per a capturar-lo se li denomina de diferents modos: peix de bou, peix de bolig, peix de palangre, etc.
  12. Dia de peix, dia en que els catòlics guarden labstinència de menjar carn.
  13. Peix del diable, gobi, peix de lespècie Gobius jozo.
  14. Peix de plata, peix de lespècie Argentina sphyraena.
  15. Peix de Sant Francesc, peix de lespècie Saurus lacerta.
  16. Peix espasa, peix de lespècie Xiphias gladius, que la mandíbula superior allargada en forma despasa. També rep el nom de espasa o emperador.
  17. Peix serra, peix de lespècie Pristis antiquorum, que la mandíbula superior allargada com la del peix espasa, pero que recorda la fulla duna serra.
  18. Peix martell, peix de lespècie Sphyrna zygaena, que dos prolongacions laterals en el cap que pareixen un martell; també rep el nom de civil.
  19. Peix volador, peix que es caracterisa per les llargues aletes pectorals que li permeten elevar-se per damunt de laigua i volar chicotetes distàncies.
  20. Peix seget, ant. Peix roquer.
  21. Peix gros, persona de gran importància social o adinerada.
  22. fig. adj. Persona que ignora per complet la matèria de la que es tracta: Ma tia la monja està peix en economia.
  23. plr. Signe del zodíac, Piscis.
  24. Constelació austral situada al sur dAquari.
  25. Tindre peix, loc. Estar fastidiat.
  26. Estar com un peix dins laigua, loc. Estar cómodament, molt a gust.
  27. Fer el negoci de Na Peix frit, que el venia a quatre i el comprava a sis, loc. Fer un mal negoci, tindre grans pèrdues.
  28. Nadar com un peix, loc. Ser bon nadador, nadar molt be.
  29. No ser ni carn ni peix, loc. No tindre una opinió definida, no decantar-se per cap dopció.
  30. Saber com se mata un peix, loc. Saber la manera dactuar convenient per a conseguir lo que es desija.
  31. ¡Priau peix!, local. Crit de les peixcadores anunciant que venen peix pels carrers.
  32. El peix, dialect. i coloq. El número huitantasset (87) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres lloc se li dona el nom ad este número de la glòria.
ref. El peix, en la mar creix. El peix gran se menja al menut. El peix per a qui se’l mereix. El peix per al qui se’l mereix, i l’espina per al gat. El peix, per la boca mor. Qui peix vol menjar, el cul s’ha de banyar.
Buscar Peix en:
  • Peix coincidix en:
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de péixer
    • la 2ª persona d'imperatiu de péixer
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.