aleta, -tes
(dim. de ala.)
- s. f. Cada u dels òrguens membranosos o apèndixs locomotors que els peixos i uns atres animals aquàtics posseïxen per a moure’s dins de l’aigua. Segons a on estiguen situades reben un nom determinat, com ara pectorals, abdominals, dorsals o caudals.
- Per analogia, calcer, generalment de plàstic o goma, en forma d’aleta de peix, peu de granota o au palmípeda, que s’usa per a impulsar-se quan se nada o buceja.
- Arquit. Cada u dels murs en rampa que a vora i vora dels ponts, albellons o desaigües contenen la terra i canalisen o dirigixen les aigües.
- En l’aladre, cada u dels dos ànguls que es formen a cada banda de la rella al final de la coa i que junts tenen forma de flecha per a penetrar millor en la terra.
- Cada una de les puntes o llengüetes del gipó que pengen per darrere davall de la cintura.
- Nàut. Cada una de les dos fustes corbades que formen la popa d’una embarcació.
- Nàut. Armassó de fusta situat sobre la popa i que dona forma a la part alta de la popa d’una embarcació menor.
- Aleta de molí fariner, local. V. Ala de molí fariner.
- Cavallonet travesser que es fa en els camps per a parar l’aigua de rec i que puge als alterons.
- Ser l’aleta del cor d’algú, loc. Ser la persona preferida o més volguda per ad algú: La filla menuda és l’aleta del cor de son pare.