àngul, -ls
(Del llatí angŭlus, i este del grec ἀγκύλος, encorbat.)
- s. m. Geom. Figura geomètrica formada per dos llínees o plans convergents.
- Racó, cantó: En cada àngul de la sala hi ha una columna. Han posat llum en els quatre ànguls del trespol.
- Punt de vista des del qual se pot observar o considerar una cosa: Des d’est àngul la panoràmica és completa.
- Àngul zenital, el format per una visual en la vertical del punt d’observació.
- Àngul curvilíneu, el que formen dos llínees curves.
- Àngul mort, Mil. El que no té defensa. Per extensió, el que queda fòra d’algun camp de llum, visual...
- Àngul recte, el format per dos rectes o plans que es tallen perpendicularment, és de 90 graus.
- Àngul semirrecte, el de 45 graus, que és la mitat del recte.
- Àngul agut, l’àngul menor o més tancat que l’àngul recte.
- Àngul obtús, l’àngul major o més obert que el recte.
- Ànguls complementaris, dos ànguls que sumats equivalen a un àngul recte.
- Ànguls suplementaris, dos ànguls que sumats equivalen a dos ànguls rectes.
- Ànguls adjacents, dos ànguls que tenen un costat comú.
- Ànguls alterns, els ànguls que forma una secant en dos paralels, u a cada costat de la secant. Són alterns interns els que estan entre les rectes, i alterns externs els que estan fòra.
- Ànguls corresponents, els dos ànguls iguals que resulten a un mateix costat d’una secant tallada per dos paraleles.
- Àngul diedre, Geom. Àngul de dos plans.
- Àngul poliedre, Geom. Àngul de més de dos plans.
- Àngul triedre, Geom. El format per tres plans.