recte, -ta, -es
(Del llatí rectum, mat. sign.)
- adj. m. Que no té desviació, que no fa revoltes o àngul en tota la seua llargària o curs.
- s. L’última part de l’intestí gros, des del còlon fins al sés.
- Usat adverbialment, tot dret: Seguixca recte i trobarà la catedral.
- En l’eix o arestes perpendiculars a la base.
- fig. Que s’ajusta a la llei, que és just o ètic: Este funcionari sempre ha tengut un recte procedir.
- Recte us, loc. Us correcte, d’acort en les lleis o la norma.
- f. Llínea, direcció recta.
- f. Tros recte d’un camí o carretera.
- Recta final, loc. En una correguda, tros final abans de la meta i per extensió part final d’un treball, carrera, faena…