nadar
Flexió verbal »(Del llatí natāre, mat. sign.)
- v. intr. Impulsar el cos a través de l’aigua per mig del moviment de les extremitats sense recolzar-se en terra.
- Entrar dins l’aigua de la mar, d’un riu, d’un safareig, etc., per a llavar-se, refrescar-se, etc.
- Sostindre’s un cos dins d’un líquit.
- Estar una cosa mesclada en gran cantitat d’un líquit: Les creïlles nadaven en oli.
- fig. Tindre en abundància: La família nadava en diners. Ell nada en l’abundància.
- Nadar contra corrent, loc. Actuar en desacort respecte a l’opinió o tendència general.
- Nadar i guardar la roba, loc. Realisar alguna cosa que reporte benefici, prenent les precaucions necessàries per a no eixir perjudicat.
- Nadar entre dos aigües, loc. Adoptar una actitut ambigua entre dos posicions contràries.