Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: modos
modo, -os
(Del llatí modus, mat. sign.)
  1. s. m. Manera, forma particular de ser, de fer, dobrar.
  2. A modo de, loc. A manera de, a semblança de.
  3. De modo i manera, loc. De modo (en un valor pleonàstic).
  4. Tindre modos, loc. Tindre un tracte amable, tindre modals.
  5. Pocs modos, pocs modals.
  6. Llòg. Forma en la que el predicat sunix al subjecte duna frase per una asserció simple.
  7. Llòg. Cada una de les formes del silogisme tenint en conte la cantitat i la calitat de les seues proposicions.
  8. Gram. Categoria gramatical del verp que determina lactitut de qui parla: dubte, possibilitat, afirmació. Modo indicatiu, modo subjuntiu, modo condicional, etc.
  9. Mús. Disposició dels sons que formen una escala musical. Modo major, disposició dels sons duna escala musical a on la tercera nota es troba dos tons més alta que la primera. Modo menor, disposició dels sons duna escala musical a on la tercera nota es troba to i mig més alta que la primera.
observacions/documentació: La forma modo és l’única existent ara i sempre en valencià, utilisada en la lliteratura clàssica. La forma mode és una invenció catalana del sigle XX per a diferenciar-se del castellà modo, pero este és un criteri sense cap de fonament científic o llingüístic.
Buscar modos en:
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: modós.