tercer, -ra, -rs, -res
(Del llatí tertiarĭu, mat. sign.)
- adj. m. Que ocupa el número tres en una série ordenada.
- Se diu de cada una de les parts que resulten de dividir alguna cosa en tres parts iguals.
- s. Persona que concerta o facilita una relació amorosa; alcavot, corredora, mare postiça.
- Qui fa d’intermediari en un negoci posant en contacte a uns atres dos que també estan interessats.
- Tercer en discòrdia, persona que intervé en una discussió o conflicte en el que ya intervenen uns atres dos.
- Tercer món, els països subdesenrollats.
- Tercera classe, en els transports, la classe inferior i més econòmica.
- Tercera persona, persona que apareix en un assunt ademés de les dos que ya estaven involucrades.
- Tercera via, proposta o solució que es dona quan hi han dos postures enfrontades que es volen superar.