martell, -lls
(Del llatí martĕllu, mat. sign.)
- s. m. Ferramenta que consistix en una peça de metal assegurada en un mànec de fusta o un atre material, utilisada per a pegar colps, clavar claus, etc.
- Bola metàlica unida a un cable que té a l’atre extrem una ansa i que es llança en una competició atlètica.
- Peça d’una arma de fòc que per la seua percussió produïx el dispar.
- Peça que pega colps a la campana d’un rellonge per a fer-la sonar.
- Les peces que colpegen les cordes d’un piano per a produir els sons.
- Os de l’oït mig que rep les vibracions del tímpan.
- fig. Persona o cosa que percutix o assota ad algú o alguna cosa.