tímpan, -ns
(Del llatí tympănum, aret, un instrument musical.)
- s. m. Anat. Membrana tensa que separa el conducte auditiu extern del mig i transmet el sò a l’interior de l’oït.
- Bastidor enguatat que tenen les prenses antigues sobre el qual descansa el paper que ha d’imprimir-se.
- Arquit. Espai triangular llimitat per les dos cornises inclinades d’un frontó i l’horisontal de la base o entre el llindar de la porta i les arquivoltes.