pegar
Flexió verbal »(Del llatí pĭcare, mat. sign.)
- v. tr. Apegar (adherir, unir en pega, cola o una atra matèria adhesiva).
- Apegar (unir sense separació alguna, en ple contacte).
- Pegar o apegar els ulls, tancar els ulls per a dormir, per la sòn.
- Apegar (contagiar, difondre, estendre).
- Pegar fòc, botar fòc, prendre fòc.
- Pegar be o malament, causar una cosa o una acció un efecte beneficiós o perjudicial.
- intr. Topetar, impactar una cosa contra una atra.
- Donar un colp o espenta.
- Donar colps ad algú: Li pegaren tant que el feriren de gravetat.
- tr. Actuar, fer una acció.
- Pegar per riure, per plorar, per cantar..., entrar-li ad algú repentinament ganes de riure, plorar, cantar…
- intr. Encaminar-se cap ad algun lloc, dirigir-se: Aplegàrem a Pedreguer i pegàrem cap a Dénia.
- Donar o encarar una cosa en una atra: Les finestres de davant peguen al carrer major i les de darrere peguen al corral.
- Pegar darrere d’algú, escomençar a seguir-lo.
- Pegar-li per tal o per tal cosa, dedicar-se activament ad alguna activitat, entrar-li ganes de fer una cosa.
- intr. Posar-se repentinament a fer qualsevol acció: Pegar a córrer, escomençar repentinament a córrer.
- Enganyar: Te l’ha pegada en un billet fals.
- Pegar més voltes que un dolçainer, loc. Anar amunt i avall moltes voltes.
- Pegar més voltes que un gos mossegant-se el rabo, loc. Rodar molt o pegar moltes voltes.
- Pegar a fugir, loc. Escapar-se, fugir.
- Pegar-se una ceba, loc. Pegar-se un colp o trompada.
- Pegar una tana, loc. Abatanar, colpejar ad algú.
- Pegar al pensament o al cap, loc. Vindre al cap una idea, tindre una ocurrència.
observacions/documentació: En el sentit de donar o assestar colps ad algú existixen les formes coloquials sinònimes aventar, amollar, arrear, encaixar...