pegada, -des
pegat, -ada, -ts, -ades
(Del llatí pĭcātu, untat en pega.)
- s. m. Tros de tela o una atra matèria que s’impregna en una substància aglutinant i s’aplica com apòsit en una ferida, gra, etc.
- Cosa inútil o innecessària que s’afig a una atra sense adaptar-se o que no li va o li diu.
- Un pegat a un banc, loc. Cosa inútil, innecessària o ineficaç per carir d’adaptació.
- pegada coincidix en:
- el participi femení singular de pegar
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)
- Paraules que tenen una escritura pareguda: empegat.