banc, -cs
(Del germànic bank, banc per a assentar-se.)
- Post o tauló que va de banda a banda d’una barca i que servix per a assentar-se la persona o persones que remen.
- Lloc dels parlamentaris en una Cambra, V. escan.
- Taula grossa en un caragol per a subjectar peces i materials o algun atre complement necessari per a treballar, que utilisen els fusters, espardenyers, ferrers...
- Arquit. Pedestal chicotet sobre el que s’alça un cos arquitectònic.
- Arquit. Rebanc.
- ant. Predela.
- Banc de cànters, post en forats redons a on se posen els cànters, pot tindre cames o anar fixat a la paret.
- Peça de fusta llarga, que subjecta en cada extrem el caragol de la prensa de vi.
- Peça de fusta travessada pels caragols de la prensa de vi, i que baixa poc a poc prensant les brinses.
- Biga que unix, en la part superior, les dos galteres de la prensa d’oli.
- Tauló horisontal en quatre cames en travessers que, junt en una atra igual i paralela, servix de soport a un o més taulons sobre els que un obrer o pintor treballa a certa altura.
- Replanell de la boca del forn, a on els forners posen les pales o uns atres atifells necessaris en la cocció del pa.
- Banc de cuina o dels foguers, banc d’obra en una cuina sobre els que van encaixats els foguers.
- Banc d’obra a on els forners posen les posts en el pa que s’ha de còure.
- Cada una de les barres que formen els creuers del rodet en la sénia.
- Post del puat que utilisen els cardadors.
- Banc del fre, ant. Ramaleres amples de gala que s’utilisaven com a mòs en els aparells de cavalcar els cavallers i senyors, generalment en els dies o actes solemnes.
- Banc pijat, ant. Instrument que s’utilisava per a cobrir les màquines de guerra quan s’acostaven al mur d’una fortificació.
- local. Espècie de caixa allargada, gran, fonda i sense tapa a la que els cavalls, forçats pels ginets, han d’acostar el cap per a conseguir el premi (una coqueta de torró), en el tropell de les festes de Sant Antoni de Vilanova d’Alcolea.
- Espai de terra entre dos llínees de ceps o plantes.
- Banc de jardins o patis, espai de terra estret junt a les parets de jardins i patis destinat a plantes ornamentals.
- En les pedreres, estrat d’una determinada classe de pedra entre unes atres classes.
- Banc d’arena, massa d’arena que s’eleva en el fondo de la mar, rius o llacs, i aplega a la superfície, de manera que és un perill per a la navegació.
- Banc de roques, elevació de roques en el fondo de la mar, rius o llacs, que aplega a la superfície.
- Conjunt gran de peixos que naden junts.
- Banc de boira o de núvols, faixa de núvols o boira que cobrix un lloc, cell de núvols.
- Banc de gèl, tros de mar congelada que en les regions polar sura en la mar.
- Banc de senyes o d’informació, conjunt d’informació o senyes almagasenat en fiches o disquets i que es poden consultar en qualsevol moment.
- Banc d’òrguens, depòsit o almagasén d’òrguens humans o animals que es conserven en condicions especials per a ser utilisats en el transplant d’òrguens.
- Banc de sanc, depòsit o almagasén de sanc que es conserva en condicions especials per a ser utilisada en les transfusions sanguínees.
- Establiment de crèdit per a depositar diners i realisar tota classe d’operacions bancàries en el comerç dels diners.
- Banc central, entitat bancària, generalment pública, que emet moneda o billets, regula l’oferta monetària, fa de banquera d’un govern, actua com a depositària i gestora de les reserves d’or i divises i es fa càrrec dels pagaments internacionals d’un Estat.
- Un pegat a un banc, loc. Se diu de la cosa que resulta inútil per a l’aplicació que se li vol donar.
- No assentar-se en este banc, loc. ant. No ser de determinada classe.
Imàgens
