escan, -ns
(Del llatí scamnum, mat. sign. De la mateixa manera que el llatí damnu evolucionà a l’ant. dan (dany) i també a don (dany), en una evolució fonètica particular.)
- s. m. ant. Banc per a assentar-se o gitar-se.
- Actualment lloc que ocupa un diputat en una cambra.
- Per. ext. Acta de diputat.
observacions/documentació: La forma “escó”, que ha adoptat el català modern, és la manco etimològica, puix s’allunta del llatí scamnum, que donà les formes escan i també escon. Trobem la forma escan en la documentació més antiga: “...Item dos escans de jaer e dos tapits rots, e unum almatrach de coiro rot”. Inventari de bens del bisbe de Tortosa en Almassora. 1253.