acta, -tes
(Del plural neutre llatí acta, fets.)
- s. f. Escrit formal de lo que succeïx, se tracta o s’acorda en una reunió o junta: Al principi de cada junta es llig i aprova l’acta de la junta anterior.
- Escrit que certifica, de manera oficial, un fet, com una acta de naiximent.
- Acta electoral, document que certifica els resultats i les incidències d’unes eleccions o el resultat de l’elecció d’una persona per a un càrrec públic o privat.
- plr. Actes dels màrtirs, dels sants o concilis, relació escrita dels martiris, que patixen els màrtirs, la vida dels sants o dels fets i decrets conciliars.
- Documentació completa d’un procediment judicial.
- Acta notarial, document notarial pel qual el notari dona fe d’uns fets que presencia o que autorisa.
- Alçar acta o estendre acta, loc. Redactar, posar per escrit de la forma acostumada lo succeït, dit o acordat.
- Fer constar en acta, loc. Fer que un fet, acort o comentari aparega en la redacció de l’acta.
- fig. Que conste en acta, loc. Que quede clar.