assentar
Flexió verbal »(Del llatí sedentāre, mat. sign. cf. l’oc. assetar, mat. sign.)
- refl. Ocupar o establir-se en un territori un poble o grup humà: Algunes tribus africanes s’assentaren en el sur peninsular.
- refl. Afonar-se llaugerament o adaptar-se una construcció o edifici al terreny pel seu pes: Quan la finca s’assente vorem si apareix algun clavill.
- refl. Entrar-li a u el coneiximent, l’enteniment, el juí, el trellat.
- refl. Fet d’adaptar-se la roba al cos o els teixits a un moble o una posició.
- refl. Fet de refregar els aparells als animals que els porten fent-los peladures, ferides o llagues.
- Posar una cosa en un lloc de manera que estiga estable, que s’adapte i acople.
- Registrar, anotar, posar per escrit una cosa per a que conste.
- Assentar-li a u la mà, pegar a algú o castigar-lo.
- local. Multar.
- Assentar-se en lo mijarmut, quebrar en un comerç o no complir la paraula donada.
- Assentar a algú en cadireta, descobrir l’engany d’algú.
observacions/documentació: Se tracta d’un verp documentat des de ben antic: “E axí com Jesuchrist muntave, passà per la plaça dels àngels; alguns sants digueren: “Senyor, veus ací scrit lo meu nom en esta cadira”. “Haa, mon fill, assenta't assí”. “...diu que s’assentà. Be sabeu que la persona que es cansada se siu ab pantaix”. Sermons. Sant Vicent Ferrer. 1410. “Lo delit d’om en l’entendre s’assenta / quant veritat per aquell és sabuda”. Ausias March. 1425. “Los suevos y una partida també dels vàndalos anaren a assentar-se en Galízia, per les moltes menes de or y argent que en aquella terra llavons havia”. Primera part de l’Història de Valéncia. Pere Antoni Beuter. 1538. “... als capellans, que assistixen al llegir al monument, se’ls posen a cada part del llit quatre o sis cadires, per a asentar-se los dits capellans...”. Coses evengudes en la ciutat i regne de Valéncia. Pere Joan Porcar. 1595. “Molt millor me folgue yo de asentar-me en lo banquet y mirar lo que al torn pasa, que em pareix un entremés”. Del torn de les monches. Anònim. 1650.