Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Assentar
assentar
Flexió verbal »
(Del llatí sedentāre, mat. sign. cf. l’oc. assetar, mat. sign.)
    1. v. tr. Posar ad algú en una cadira o lloc de manera que descanse sobre les anques o galtes del cul: La mare assenta al chiquet en una cadira alta.
    2. refl. Ocupar una cadira o lloc de manera que descansen sobre ell les anques o galtes del cul: Massente en un banc per a descansar.
  1. refl. Ocupar o establir-se en un territori un poble o grup humà: Algunes tribus africanes sassentaren en el sur peninsular.
  2. refl. Afonar-se llaugerament o adaptar-se una construcció o edifici al terreny pel seu pes: Quan la finca sassente vorem si apareix algun clavill.
  3. refl. Entrar-li a u el coneiximent, lenteniment, el juí, el trellat.
  4. refl. Fet dadaptar-se la roba al cos o els teixits a un moble o una posició.
  5. refl. Fet de refregar els aparells als animals que els porten fent-los peladures, ferides o llagues.
  6. Posar una cosa en un lloc de manera que estiga estable, que sadapte i acople.
  7. Registrar, anotar, posar per escrit una cosa per a que conste.
  8. Assentar-li a u la , pegar a algú o castigar-lo.
  9. local. Multar.
  10. Assentar-se en lo mijarmut, quebrar en un comerç o no complir la paraula donada.
  11. Assentar a algú en cadireta, descobrir lengany dalgú.
observacions/documentació: Se tracta d’un verp documentat des de ben antic: “E axí com Jesuchrist muntave, passà per la plaça dels àngels; alguns sants digueren: “Senyor, veus ací scrit lo meu nom en esta cadira”. “Haa, mon fill, assenta't assí”. “...diu que s’assentà. Be sabeu que la persona que es cansada se siu ab pantaix”. Sermons. Sant Vicent Ferrer. 1410. “Lo delit d’om en l’entendre s’assenta / quant veritat per aquell és sabuda”. Ausias March. 1425. “Los suevos y una partida també dels vàndalos anaren a assentar-se en Galízia, per les moltes menes de or y argent que en aquella terra llavons havia”. Primera part de l’Història de Valéncia. Pere Antoni Beuter. 1538. “... als capellans, que assistixen al llegir al monument, se’ls posen a cada part del llit quatre o sis cadires, per a asentar-se los dits capellans...”. Coses evengudes en la ciutat i regne de Valéncia. Pere Joan Porcar. 1595. “Molt millor me folgue yo de asentar-me en lo banquet y mirar lo que al torn pasa, que em pareix un entremés”. Del torn de les monches. Anònim. 1650.
ref. Qui té el cul llogat, no s’assenta quan vol. Qui s’assenta en pedra, dos voltes s’alegra. Qui s’assenta en pedra i treballa, no medra.
Buscar Assentar en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.