Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: cul
cul, -ls
(Del llatí cūlu, mat. sign.)
    1. s. m. Part inferoposterior del tronc de les persones i dalguns animals.
    2. Caure de cul, caure cap arrere tocant el cul en terra, fig. Patir una forta impressió.
    3. Anar de cul, caminar en sentit opost al normal o caminar desquenes.
    4. Anar de cul, fig. Anar malament, desenrollar-se alguna cosa de manera insatisfactòria.
    5. Cul a, desquenes a.
    6. Cul danguila, persona que un cul poc pronunciat.
    7. Girar el cul, loc. Girar-se desquenes per desconsideració, indiferència, menyspreu.
  1. Part posterior dels pantalons, els calçons...
  2. Assent duna cadira.
  3. Part inferior o posterior duna cosa: Cul dun got, Cul dun coche.
  4. Cul de la nit, últimes hores de la nit.
  5. Cul del món, lloc molt apartat.
  6. Part duna substància o objecte quan sha consumit casi en la seua totalitat: Queda un cul de vi en el got.
  7. Part de garba que queda una volta tallades les espigues.
  8. Cul de got, vidre similar a una pedra preciosa o cristal dullera molt gros.
  9. Cul de dònes, dialect. Home amic de dònes en les quals compartix temes típicament femenins.
  10. Pont del cul, espai entre els genitals i el furó. En anatomia rep el nom de perineu.
  11. No haver vist mai culs en finestra, loc. Sorprendres per coses habituals, esglayar-se per tot.
  12. Besar o llepar el cul ad algú, loc. Adular servilment a algú de manera interessada.
  13. ¡Besam el cul!, loc. vulg. Expressió que sutilisa per a manifestar el desacort que es en algú pels seus fets o paraules.
  14. Caure el pont del cul, loc. Fartar-se o cansar-se duna cosa: Tinc tanta fam que vaig a menjar fins que em caiga el pont del cul.
  15. Cul per amunt, loc. En el cul cara amunt o en el cos boca per avall.
  16. Ser més descarat que el cul duna mona, loc. Ser molt descarat.
  17. Donar per cul, loc. vulg. Sodomisar i figuradament fastidiar.
  18. Paréixer cul i bufa, loc. Tindre molt de geni, ser molt irritable.
  19. Ser un cul de mal assiento, loc. Estar sempre en moviment, ser molt nerviós, no parar mai en un lloc.
  20. Fer lo que al cul li done la gana, loc. Fer lo que li abellix, lo que mana la seua voluntat.
  21. No tindre ningun cul que arrapar, loc. Estar ociós, desficiós, estar desocupat.
  22. Ficar-se la llengua dins del cul, loc. Callar.
  23. Parlar ad algú el cul i tot, loc. Parlar molt, ser molt charrador, contar-ho tot, inclús les coses més íntimes.
  24. Boca i cul, tot li parla, loc. Parlar molt, ser molt charrador, contar inclús les coses més íntimes.
  25. Tindre el cul pelat dalguna cosa, loc. Tindre molta experiència en alguna cosa.
  26. ¡Fica-tho pel cul!, loc. vulg. Expressió que indica despreci per alguna cosa que sha donat.
  27. Torcar-se el cul en alguna cosa, loc. vulg. Expressió que indica despreci per alguna cosa.
  28. Tindre el cul llogat, loc. Deprendre dalgú, estar a les órdens duna atra persona.
  29. Fer el cul gros ad algú, loc. Adular a una persona, beneficiar-la.
  30. Fer de la boca cul, loc. Trencar una promesa, faltar a la paraula.
  31. Anar de cul al marge, loc. Anar malament leconomia o un negoci.
  32. Tocar-se el cul en els talons, loc. Anar molt a pressa, córrer molt.
  33. Viure o durar més que el cul dun morter en un femer o en un guaret, loc. Viure molt o durar molt de temps.
  34. Vore el cul a la taleca, loc. Vore la fi dun tema o dun assunt.
  35. Tindre el cul de panera o com una panera, loc. Tindre un cul gran.
  36. De la al cul, se dia duna moneda espanyola dargent de diferent valor en la que apareixia una figura femenina assentada i fea lefecte que tenia la en el cul. Estes monedes de cinc pessetes o duros també es denominaven culons.
  37. Pesar-li a u el cul, loc. Estar u massa gros o pesar molt i no poder córrer o moures en agilitat: Al camió li pesa el cul en les costeres.
ref. Lo cul fa la faena. Qui vullga peix que es banye el cul. Qui té el cul llogat, no s’assenta quan vol. Qui lloga el cul, no s’assenta quan vol.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.