Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: cul
cul, -ls
(Del llatí cūlu, mat. sign.)
    1. s. m. Part inferoposterior del tronc de les persones i d’alguns animals.
    2. Caure de cul, caure cap arrere tocant el cul en terra, fig. Patir una forta impressió.
    3. Anar de cul, caminar en sentit opost al normal o caminar d’esquenes.
    4. Anar de cul, fig. Anar malament, desenrollar-se alguna cosa de manera insatisfactòria.
    5. Cul a, d’esquenes a.
    6. Cul d’anguila, persona que té un cul poc pronunciat.
    7. Girar el cul, loc. Girar-se d’esquenes per desconsideració, indiferència, menyspreu.
  1. Part posterior dels pantalons, els calçons...
  2. Assent d’una cadira.
  3. Part inferior o posterior d’una cosa: Cul d’un got, Cul d’un coche.
  4. Cul de la nit, últimes hores de la nit.
  5. Cul del món, lloc molt apartat.
  6. Part d’una substància o objecte quan s’ha consumit casi en la seua totalitat: Queda un cul de vi en el got.
  7. Part de garba que queda una volta tallades les espigues.
  8. Cul de got, vidre similar a una pedra preciosa o cristal d’ullera molt gros.
  9. Cul de dònes, dialect. Home amic de dònes en les quals compartix temes típicament femenins.
  10. Pont del cul, espai entre els genitals i el furó. En anatomia rep el nom de perineu.
  11. No haver vist mai culs en finestra, loc. Sorprendre’s per coses habituals, esglayar-se per tot.
  12. Besar o llepar el cul ad algú, loc. Adular servilment a algú de manera interessada.
  13. ¡Besa’m el cul!, loc. vulg. Expressió que s’utilisa per a manifestar el desacort que es té en algú pels seus fets o paraules.
  14. Caure el pont del cul, loc. Fartar-se o cansar-se d’una cosa: Tinc tanta fam que vaig a menjar fins que em caiga el pont del cul.
  15. Cul per amunt, loc. En el cul cara amunt o en el cos boca per avall.
  16. Ser més descarat que el cul d’una mona, loc. Ser molt descarat.
  17. Donar per cul, loc. vulg. Sodomisar i figuradament fastidiar.
  18. Paréixer cul i bufa, loc. Tindre molt de geni, ser molt irritable.
  19. Ser un cul de mal assiento, loc. Estar sempre en moviment, ser molt nerviós, no parar mai en un lloc.
  20. Fer lo que al cul li done la gana, loc. Fer lo que li abellix, lo que mana la seua voluntat.
  21. No tindre ningun cul que arrapar, loc. Estar ociós, desficiós, estar desocupat.
  22. Ficar-se la llengua dins del cul, loc. Callar.
  23. Parlar ad algú el cul i tot, loc. Parlar molt, ser molt charrador, contar-ho tot, inclús les coses més íntimes.
  24. Boca i cul, tot li parla, loc. Parlar molt, ser molt charrador, contar inclús les coses més íntimes.
  25. Tindre el cul pelat d’alguna cosa, loc. Tindre molta experiència en alguna cosa.
  26. ¡Fica-t’ho pel cul!, loc. vulg. Expressió que indica despreci per alguna cosa que s’ha donat.
  27. Torcar-se el cul en alguna cosa, loc. vulg. Expressió que indica despreci per alguna cosa.
  28. Tindre el cul llogat, loc. Deprendre d’algú, estar a les órdens d’una atra persona.
  29. Fer el cul gros ad algú, loc. Adular a una persona, beneficiar-la.
  30. Fer de la boca cul, loc. Trencar una promesa, faltar a la paraula.
  31. Anar de cul al marge, loc. Anar malament l’economia o un negoci.
  32. Tocar-se el cul en els talons, loc. Anar molt a pressa, córrer molt.
  33. Viure o durar més que el cul d’un morter en un femer o en un guaret, loc. Viure molt o durar molt de temps.
  34. Vore el cul a la taleca, loc. Vore la fi d’un tema o d’un assunt.
  35. Tindre el cul de panera o com una panera, loc. Tindre un cul gran.
  36. De la mà al cul, se dia d’una moneda espanyola d’argent de diferent valor en la que apareixia una figura femenina assentada i fea l’efecte que tenia la mà en el cul. Estes monedes de cinc pessetes o duros també es denominaven culons.
  37. Pesar-li a u el cul, loc. Estar u massa gros o pesar molt i no poder córrer o moure’s en agilitat: Al camió li pesa el cul en les costeres.
ref. Lo cul fa la faena. Qui vullga peix que es banye el cul. Qui té el cul llogat, no s’assenta quan vol. Qui lloga el cul, no s’assenta quan vol.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.