cul, -ls
(Del llatí cūlu, mat. sign.)
- s. m. Part inferoposterior del tronc de les persones i d’alguns animals.
- Caure de cul, caure cap arrere tocant el cul en terra, fig. Patir una forta impressió.
- Anar de cul, caminar en sentit opost al normal o caminar d’esquenes.
- Anar de cul, fig. Anar malament, desenrollar-se alguna cosa de manera insatisfactòria.
- Cul a, d’esquenes a.
- Cul d’anguila, persona que té un cul poc pronunciat.
- Girar el cul, loc. Girar-se d’esquenes per desconsideració, indiferència, menyspreu.
- Part posterior dels pantalons, els calçons...
- Assent d’una cadira.
- Part inferior o posterior d’una cosa: Cul d’un got, Cul d’un coche.
- Cul de la nit, últimes hores de la nit.
- Cul del món, lloc molt apartat.
- Part d’una substància o objecte quan s’ha consumit casi en la seua totalitat: Queda un cul de vi en el got.
- Part de garba que queda una volta tallades les espigues.
- Cul de got, vidre similar a una pedra preciosa o cristal d’ullera molt gros.
- Cul de dònes, dialect. Home amic de dònes en les quals compartix temes típicament femenins.
- Pont del cul, espai entre els genitals i el furó. En anatomia rep el nom de perineu.
- No haver vist mai culs en finestra, loc. Sorprendre’s per coses habituals, esglayar-se per tot.
- Besar o llepar el cul ad algú, loc. Adular servilment a algú de manera interessada.
- ¡Besa’m el cul!, loc. vulg. Expressió que s’utilisa per a manifestar el desacort que es té en algú pels seus fets o paraules.
- Caure el pont del cul, loc. Fartar-se o cansar-se d’una cosa: Tinc tanta fam que vaig a menjar fins que em caiga el pont del cul.
- Cul per amunt, loc. En el cul cara amunt o en el cos boca per avall.
- Ser més descarat que el cul d’una mona, loc. Ser molt descarat.
- Donar per cul, loc. vulg. Sodomisar i figuradament fastidiar.
- Paréixer cul i bufa, loc. Tindre molt de geni, ser molt irritable.
- Ser un cul de mal assiento, loc. Estar sempre en moviment, ser molt nerviós, no parar mai en un lloc.
- Fer lo que al cul li done la gana, loc. Fer lo que li abellix, lo que mana la seua voluntat.
- No tindre ningun cul que arrapar, loc. Estar ociós, desficiós, estar desocupat.
- Ficar-se la llengua dins del cul, loc. Callar.
- Parlar ad algú el cul i tot, loc. Parlar molt, ser molt charrador, contar-ho tot, inclús les coses més íntimes.
- Boca i cul, tot li parla, loc. Parlar molt, ser molt charrador, contar inclús les coses més íntimes.
- Tindre el cul pelat d’alguna cosa, loc. Tindre molta experiència en alguna cosa.
- ¡Fica-t’ho pel cul!, loc. vulg. Expressió que indica despreci per alguna cosa que s’ha donat.
- Torcar-se el cul en alguna cosa, loc. vulg. Expressió que indica despreci per alguna cosa.
- Tindre el cul llogat, loc. Deprendre d’algú, estar a les órdens d’una atra persona.
- Fer el cul gros ad algú, loc. Adular a una persona, beneficiar-la.
- Fer de la boca cul, loc. Trencar una promesa, faltar a la paraula.
- Anar de cul al marge, loc. Anar malament l’economia o un negoci.
- Tocar-se el cul en els talons, loc. Anar molt a pressa, córrer molt.
- Viure o durar més que el cul d’un morter en un femer o en un guaret, loc. Viure molt o durar molt de temps.
- Vore el cul a la taleca, loc. Vore la fi d’un tema o d’un assunt.
- Tindre el cul de panera o com una panera, loc. Tindre un cul gran.
- De la mà al cul, se dia d’una moneda espanyola d’argent de diferent valor en la que apareixia una figura femenina assentada i fea l’efecte que tenia la mà en el cul. Estes monedes de cinc pessetes o duros també es denominaven culons.
- Pesar-li a u el cul, loc. Estar u massa gros o pesar molt i no poder córrer o moure’s en agilitat: Al camió li pesa el cul en les costeres.