garba, -bes
(Del germ. garba.)
- s. f. Feix d’espigues lligades i tallades; també es diu de la brossa, l’herba, etc., i poden estar compostes per gavelles que van de 2 a 6 i de 12 a 16, segons comarques.
- Garba a cabell o garba plantada, loc. Se diu de la garba de l’arròs que, en haver-se banyat, se posa dreta, en les espigues dalt, per a que es seque millor i més pronte.
- Ser garba lligada, loc. Estar una cosa amanyada.