boca, -oques
(Del llatí bŭcca, mat. sign.)
- Obertura per a on una cosa pot entrar o eixir.
- Boca de forn, obertura feta en un forn per a on s’introduïx lo que s’ha de còure.
- L’entrada a un port o baïa; bocana. També es diu de la part a on escomença un estret.
- Entrada o eixida d’un canal, séquia o conducte similar.
- La part de la mànega que queda més prop de la mà en la seua part inferior; bocamànega.
- L’obertura de cada cama dels pantalons en la part inferior pròxima al peu.
- Lloc per a on ix disparada la bala o proyectil d’una arma de fòc.
- Obertura del mornell o la nansa.
- Boca de caragol, el lloc per a on el caragol trau la molla.
- Boca de carrer, entrada o inici d’un carrer, a on un carrer fa cantó en un atre.
- Boca de metro, entrada, generalment descendent, a una estació del metro.
- Quedar-se o deixar en la boca oberta, loc. Quedar-se o deixar boquiobert.
- Estar en la boca oberta, loc. No tindre molt de trellat.
- Fer de la boca cul, loc. No complir la paraula donada o fer-se arrere en lo dit o promés.
- Llevar-se el mòs de la boca per donar-lo ad algú, loc. Donar lo propi a un atre que ho necessita.
- Menjar més en els ulls que en la boca, loc. Se diu de qui demana molt de menjar pero no menja molt.
- Fer-se la boca aigua, loc. Sentir una necessitat molt gran de beure o menjar una cosa per estar molt bona o agradar molt.
- Deixar bon gust de boca, loc. Donar bona impressió, guardar un bon recort d’una persona o cosa.
- Parlar boca a boca, loc. Parlar cara a cara, de fit a fit, directament.
- Omplir-se la boca parlant d’algú, loc. Parlar massa be d’una persona o cosa.
- Posar els dits en la boca d’algú, loc. Provocar ad algú per a que parle o conte una cosa.
- No dir “esta boca és meua”, loc. No parlar o intervindre en una conversació.
- A boca plena, loc. Dir les coses a les clares i públicament.
- Obrir boca, loc. Prendre un aperitiu o entrant que desperta l’apetit.
- A boca de canó, loc. Sense avisar, de manera inesperada: Li digué a boca de canó que son para havia mort.
- desus. A boca nit, i hui més usual a boqueta nit, loc. adv. Quan se pon el sol i escomença a fer-se de nit. Popularment se diu a poqueta nit.
- A la boca chona, loc. coloq. A boqueta nit.
- Boca per avall, loc. En la cara mirant a terra, en posició invertida.