entrada, -des
(Derivat de entrar.)
- Folc. L’entrada de la murta, acte d’enramar murta pels carrers, que ha segut tallada en la montanya pels fadrins, en les festes de les localitats valencianes. Sol fer-se en fins decoratius i per l’aroma d’esta planta abans d’una desfilada, cavalcata, passacarrer o provessó.
- Invasió d’un país, ciutat o territori per l’enemic: L’entrada de les tropes napoleòniques en la Península Ibèrica.
- Acte d’ingressar una persona com a membre d’un consell, entitat, corporació, etc., o d’escomençar a gojar d’una dignitat o càrrec: L’entrada d’un nou acadèmic se fa en molt de protocol.
- Escomençament d’una obra, concert, representació, etc.
- Entrant o primer plat d’un dinar o sopar: En el convit serviren unes entrades de cuixot i formage.
- Diners que es donen com a primer pagament d’una cosa que anirà pagant-se poc a poc: Hem pagat d’entrada del baix huitmil euros.
- Primers dies de l’any.
- En alguns deports, encontre entre jugadors per a llevar-li u la pilota a l’atre.
- En un diccionari cada una de les paraules que es definixen o traduïxen.
- Nàut. Moment en que escomença a bufar el vent i a créixer la marea.
- Facultat o dret d’entrar en un lloc: En esta associació no tenen entrada els intolerants.
- Donar entrada a un lloc, que servir per a accedir a un lloc: El pati dona entrada a l’edifici.
- Donar entrada, deixar entrar o ingressar: Li han donat entrada en el club perque és ric.
- Negar l’entrada, negar el dret d’entrar o ingressar.
- Demanar entrada, solicitar permís per a entrar o ingressar.
- Tindre entrada, tindre dret o autorisació d’entrar en un lloc o d’ingressar en una associació o institució; tindre tracte, favor o familiaritat en una casa o en una persona.
- Autorisació que dona l’autoritat marítima d’un port a un barco per a que este puga atracar en ell.
- Cantitat que es còbra per tindre dret a entrar en un lloc.
- Conjunt de persones que assistixen a un espectàcul o acte.
- Tíquet que servix per a entrar en un lloc.
- Cantitat recaptada en un espectàcul o acte.
- Anotació en un conte, especialment cantitat cobrada o ingressada, per oposició a eixida, cantitat gastada.
- Àngul entrant, concavitat, com ara la mar quan penetra en la terra i fa una baïa.
- Lloc o espai pel que s’entra.
- Entrada de carrer, lloc en el que escomença un carrer.
- L’entrada del port, espai pel qual una embarcació accedix al port. Bocana.
- Primera estància que es troba en una vivenda només accedir per la porta. Sol utilisar-se la forma diminutiva entradeta.
- Inici, principi.
- D’entrada, loc. Des del principi.
- Folc. L’Entrada de la Flor, festa que es celebra en febrer en la localitat valenciana de Torrent i en la qual els clavaris i confrares ofrenen a la Mare de Deu del Rosari la primera rama d’armeler en flor, com a mostra del pas de l’hivern a la primavera. L’acte es celebra en una cordada posterior.
observacions/documentació: S’ha de tindre en conte que la caiguda de la -d- intervocàlica en la terminació -ada, -ades és hui general en tot el valencià i en tots els nivells del llenguage; no és per tant un vulgarisme. La terminació es manté en l’escritura per respecte a l’etimologia, com fan unes atres llengües com ara el francés en la -e final o el català en la -r final, que s’escriuen pero no es pronuncien.