Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: entrar
entrar
Flexió verbal »
(Del llatí intrāre.)
  1. v. intr. Passar de fòra a dins dun lloc, penetrar: Passe a ma casa que en lo carrer fa fret. La punta del clau ha entrat en la fusta.
  2. ant. Conéixer carnalment.
  3. Encaixar, cabre o ficar una cosa en una atra, o dins duna atra: El regal és molt gran i no entra en eixa caixa. Els pantalons de mon germà menut no mentren.
  4. En el joc de les dames i uns atres relacionats, ocupar en les peces pròpies les caselles o espai del jugador contrari.
  5. Passar a conformar part del capital duna persona, duna empresa, duna casa, etc.: Tots els mesos entren diners suficients per a pagar als treballadors.
  6. Escomençar a sentir un afecte, estat dànim, malaltia, etc.: Mentra una alegria molt gran quan vos veig vindre. Li ha entrat una tós seca que fa por.
  7. Entendre una cosa: Les matemàtiques no mentren.
  8. Ingressar en una corporació, escomençar a formar part della: Ha entrat un nou president que pareix bona persona.
  9. Entrar en casa, obtindre el consentiment patern de festejar a una chica, tenint dret a entrar en la casa della: El meu nóvio ya entra en casa.
    1. Entrar en camp, en batalla, en lliça, en lluita, escomençar a batallar, prendre part en una lluita, guerra...
    2. Entrar en una disputa, baralla, prendre part en un enfrontament, discussió, etc.
  10. Escomençar a actuar, cantar, tocar... en una actuació, representació, concert, etc.: El violí no entra mai a hora.
  11. Donar principi a una acció, escomençar a fer una cosa: No entres a discutir en eixe.
  12. Entrar en gana, escomençar a tindre ganes de menjar.
  13. Entrar en color, escomençar a prendre un color els fruits vegetals que indica que estan madurant o madurs. Recuperar el color de la cara perdut per una forta impressió o malaltia.
  14. Escomençar a actuar, iniciar-se.
  15. Entrar el vent, escomençar a bufar el vent.
  16. Se diu referit al temps, com ara semanes, mesos, anys i estacions de lany immediats, que van a escomençar: Entrant en lhivern canviarà lorage. El més que entra men vaig de vacacions. La semana que entra és la més important del curs.
  17. Ser contat o classificat entre uns atres: Hi han poemes que no entren en lantologia per la temàtica.
  18. refl. ant. Afonar-se.
  19. Encollir-se, contraures la roba: Esta roba se nentra si la llaves en aigua calenta.
  20. Acurtar o fer més estreta una peça de vestir: Entram els pantalons un dit que em venen llarcs. Sha aprimat i li han dentrar el vestit perque li ve massa ample.
    1. tr. Portar o fer passar de fòra a dins, introduir: Entra al gos que plou.
    2. Entrar el gra, les panses, larròs, dur el gra al graner o alçar els productes en un lloc per a que no es banyen, se sequen
    1. Entrar la roba o la bugada, retirar la roba que estava estesa i dur-la dins de la casa.
    2. Introduir de manera fraudulenta o secreta: Entren droga de Suramèrica pel port.
  21. Entrar-li a u per lull dret, loc. Caure en gràcia, caure be ad algú.
  22. Entrar per una orella i eixir per latra, loc. No fer cas de lo que es diu.
  23. Entrar u com els gossos en missa, loc. Entrar u en un lloc sense saludar als presents.
  24. Entrar en acció, loc. Escomençar a actuar: Leixèrcit no entrà en acció fins que no li donà lorde el general.
Buscar entrar en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.