Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: secreta
secret, -ta, -ts, -tes
(Del llatí secrētum, mat. sign.)
  1. adj. m. Se diu de lo que només u o pocs més saben, que està amagat o és desconegut per la gent i no sha de divulgar.
  2. Rel. Oracions secretes, les oracions que en la missa es diuen darrere de lofertori i ans del prefaci.
  3. Cautelós, discret, que no conta lo que sap.
  4. s. Lo que només sap o coneix una o poques persones.
  5. Secret de confessió, obligació del retor de no revelar lo que se li ha confessat en confessió.
  6. Secret dEstat, el que afecte als assunts i la seguritat dun Estat.
  7. Secret professional, obligació que un professional de no divulgar lo que ha conegut degut a leixercici del seu ofici.
  8. Secret sumarial, Dret. El que garantisa els interessos personals de les parts implicades en un sumari mentres se fan diligències per a descobrir la veritat dels fets.
  9. Espècie de bojaca interior o amagada baix una solapa.
  10. En secret, loc. De forma que només ho conega la persona o persones a qui es vol contar.
  11. adv. En secret, secretament: Parlava molt secret i amagat.
  12. Misteri, cosa que no sha descobert.
  13. Lloc ocult, a on només poques persones poden entrar.
  14. ant. Òrguens genitals.
  15. Conte, reserva a lhora de parlar.
  16. s. f. Funcions, actuacions o perquisicions... que es realisen de forma secreta o davant de molt poques persones.
  17. El Secret de la sària, loc. Cosa que es presenta com a secreta i que en realitat la coneix molta gent. Lexpressió es completa de la següent forma: El secret de la sària, que se nixqué o que se nha eixit per lo cornaló.
secreta, -tes
  1. s. f. desus. El comú, lescusat.
Buscar secreta en:
  • secreta coincidix en:
    • la 2ª persona d'imperatiu de secretar
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de secretar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.