secret, -ta, -ts, -tes
(Del llatí secrētum, mat. sign.)
- adj. m. Se diu de lo que només u o pocs més saben, que està amagat o és desconegut per la gent i no s’ha de divulgar.
- Rel. Oracions secretes, les oracions que en la missa es diuen darrere de l’ofertori i ans del prefaci.
- Cautelós, discret, que no conta lo que sap.
- s. Lo que només sap o coneix una o poques persones.
- Secret de confessió, obligació del retor de no revelar lo que se li ha confessat en confessió.
- Secret d’Estat, el que afecte als assunts i la seguritat d’un Estat.
- Secret professional, obligació que té un professional de no divulgar lo que ha conegut degut a l’eixercici del seu ofici.
- Secret sumarial, Dret. El que garantisa els interessos personals de les parts implicades en un sumari mentres se fan diligències per a descobrir la veritat dels fets.
- Espècie de bojaca interior o amagada baix una solapa.
- En secret, loc. De forma que només ho conega la persona o persones a qui es vol contar.
- adv. En secret, secretament: Parlava molt secret i amagat.
- Misteri, cosa que no s’ha descobert.
- Lloc ocult, a on només poques persones poden entrar.
- ant. Òrguens genitals.
- Conte, reserva a l’hora de parlar.
- s. f. Funcions, actuacions o perquisicions... que es realisen de forma secreta o davant de molt poques persones.
- El Secret de la sària, loc. Cosa que es presenta com a secreta i que en realitat la coneix molta gent. L’expressió es completa de la següent forma: El secret de la sària, que se n’ixqué o que se n’ha eixit per lo cornaló.