descobert, -ta, -ts, -tes
(Del part. pass. de descobrir.)
- adj. m. Que no està cobert, que està expost a la vista de tots.
- Tindre el conte bancari en un saldo deutor.
- Al descobert, loc. Fer les coses de manera visible, sense amagar-se.
- A la cara descoberta o a la descoberta, loc. Descaradament, sense contindre’s de fer una cosa davant dels atres, a la descartada.
- A cara descoberta, loc. Obertament, directament, sense dissimular.
- Carent de coberta.
- Al descobert, un lloc a l’aire lliure, sense coberta.
- Cap descobert, cap no arracerat per un capell o una atra cosa.
- ¡Catarroja descoberta!, loc. Exclamació que se li diu a qui creent dir una cosa nova, està dient lo que ya sap tot lo món.