cabre
Flexió verbal »(Del llatí vulgar capēre, mat. sign.)
- v. intr. Poder entrar o contindre’s dins d’una atra cosa: No li cap el peu en la sabata. La ratera és chicoteta per a que no càpia el gat.
- Tindre lloc o entrada: Ací no caben falsos patriotes.
- Ser possible o natural: Cap la possibilitat de fer un llarc viage.
- tr. Tindre capacitat.
- ant. Intervindre.
- Tot cap, loc. Tot val, tot és possible.
- No cabre en la pell, loc. Estar molt satisfet.
- No cabre dins del cap o en el cap, loc. No ser comprensible, de difícil explicació.
- No cabre en sí mateix, loc. Estar en un punt en que és difícil no dir coses o idees que no tenen perque dir-se.
- ¿En quin cap cap, lo que cap en eixe cap?, joc de paraules per a demostrar el domini que té de la llengua el valenciaparlant.
- Cabre de tot, com en l’olla de Nadal, loc. Se diu quan una cosa admet moltes atres per diferents que siguen.
- No li’n cap més, loc. Se diu davant d’una cosa perfecta que dificilment pot ser millor.