pell, -lls
(Del llatí pĕlle, mat. sign.)
- s. f. Membrana exterior que recobrix el cos humà i dels animals.
- Pell de gallina, pell ariçonada pel fret o la por.
- Pell de taronja, aspecte granulós de la pell per un procés edematós o celulític.
- Pell morta, pell carent de vitalitat i que es separa del restant.
- Pell roja, indi indígena d’Amèrica del Nort.
- La dita membrana separada del cos de la persona per castic o dels animals per a utilisar-la en la confecció de peces de vestir o d’abric, etc.
- La dita membrana d’animals utilisada per a la fabricació d’objectes.
- Membrana exterior d’algunes fruites i verdures, com la creïlla, la tomata, la poma, etc., quan és massa fina com per a ser considerada corfa o pellorfa.
- Pell de Rússia, pell adobada i impregnada d’un oli procedent de la corfa de l’abedull que li dona una olor agradable i permanent.
- Anar en pell d’ovella, loc. Encobrir males intencions baix una aparència inofensiva o bondadosa.
- Deixar-se la pell en un treball o activitat, loc. Dedicar-se de valent, treballar molt.
- Entre pell i cuiro, loc. Se diu de l’astella o de la cosa clavada baix de la pell sense penetrar massa en la carn.
- Estar dins de la pell d’algú, loc. Trobar-se algú en la mateixa situació que un atre.
- No cabre u en la pell, loc. Estar excessivament gros; fig. Omplir-se de satisfacció.
- No tindre u més que la pell i els ossos o estar en la pell i els ossos, loc. Estar prim en extrem.
- Ser de la pell del diable o de Barrabàs, loc. Se diu d’una persona sense ètica o molt baixa moralment.
- Ser una cosa de pell de piu, loc. dialect. coloq. Ser una cosa de categoria, ser molt bona.