abedull, -lls
(Del llatí *betūlus, variant de betūlla, mat. sign.)
- s. m. Arbre de la família de les betulàcees, propi de les montanyes d’Europa; pot aplegar a dèu metros d’altària, té fulles menudes, dentades i punchoses, dispostes en pomells penjants; la corfa, que conté un oli destinat a l’assaonament de pells, és blanquinosa argentada.
- Fusta d’est arbre.
- Per extensió, nom donat a diverses espècies del gènero Betula, que són paregudes a l’abedull comú.
Imàgens
