abric, -cs
(Del llatí aprīcus, arracerat del fret.)
- s. m. Peça de roba llarga en mànegues de teixit gros o pell i que es posa damunt de les atres per a abrigar.
- Un (abric) tres quarts, sol elidir-se la paraula abric, pero és un abric més curt que el normal i que no aplega a cobrir els genolls.
- Cosa que abriga en general.
- Lloc a on protegir-se de les inclemències del temps com el vent, el fret, la pluja, la neu etc.: En l’abric de la montanya podem protegir-nos de la nevada.
- Mar. Lloc de la costa a on les naus se refugien del mal orage, com ara una cala, un port, un port natural, una baïa etc.: La nau trobà un abric contra la tempestat en un port natural.
- Arqueol. Gruta o cova natural no massa profunda que solien habitar els hòmens prehistòrics.
- A l’abric, loc. adv. Estar en un lloc que protegix, estar arracerat o acarrassat: En la cova estarem a l’abric del vent i la pluja.