mànega, -gues
(Del llatí manĭca, mat. sign.)
- Canonada llarga feta d’un material flexible, generalment de goma, per a conduir líquits pel seu interior des d’un extrem a l’atre.
- Conducte. generalment de tela o algun atre teixit, que es gasta per a ventilar un espai tancat i situat per baix del nivell de terra com ara una estació de metro, la galeria d’una mina o la coberta inferior d’un barco, conectant-lo en l’exterior.
- Part de l’eix d’un carruage per a on entra i volteja la roda.
- Amplària d’una embarcació.
- Remolí d’aigua que s’alça des de la mar, un llac o albufera en un moviment giratori. També se li dona este nom al tornado.
- Mornell.
- De mànega ampla, loc. De pocs escrúpuls.
- Allargar més el braç que la mànega, loc. Gastar més de lo que es pot.
- Ser més curt que la mànega d’un jupetí, loc. Ser molt curt.