allargar
Flexió verbal »(De a-1 i llarc.)
- v. tr. Fer més llarga una cosa donant-li major llongitut o duració en el temps: El chiquet ha creixcut i li has d’allargar els camals dels pantalons. El cantant ha allargat l’actuació cantant tres cançons més.
- Acostar-li i donar-li ad algú alguna cosa que té llunt d’ell: Allarga’m la sal que està al cap de la taula. El bibliotecari li allargà un llibre que estava dalt de la llibreria.
- El temps, dilatar, retardar: El dia allarga en Nadal un pas de pardal. Una bona alimentació allarga la vida.
- Laxar, afluixar un aliment el ventre facilitant l’evacuació: Si vas de diarrea no menges raïm que allarga.
- refl. Acostar-se o anar a un lloc: Allarga’t a casa i dus-me la ferramenta. En un moment m’allargue a l’oficina i torne.
- refl. Fer-se més llarc: Quan u espera, el temps pareix que s’allarga.
- refl. i fig. Atrevir-se, extrallimitar-se: No t’allargues dient coses de les que en acabant t’has d’arrepenedir.
- Intensificar el sentit de la vista o l’oït en interés per a vore o escoltar una cosa des de certa distància: Allargant la vista pots vore els barcos allà en alta mar.
- Aumentar una cantitat o fer que una cosa dure o done per a més de lo normal afegint-li una substància o reduint el seu consum: No queda més oli que el de la botella, aixina que ves allargant-lo. Allargaven la sopa afegint-li aigua. Hem d’allargar el jornal fins a fi de més.
- Allargar-se en tot lo/el fil, loc. Anar-se’n definitivament.
- Allargar més el peu de lo que és la flassada o allargar més el braç que la mànega, loc. Extrallimitar-se en actes, dits o despeses.