braç, -ços
(Del llatí brachĭum, mat. sign.)
- s. m. Cada una de les dos extremitats de la part superior del cos de les persones i que va del muscle fins a la mà.
- Part allargada d’una cosa que pot tindre semblança en l’extremitat humana.
- Cada una de les mitats de les rectes d’una creu.
- Cada u dels recolzaments que ixen de mitat del respal d’un silló, cadira o un atre moble similar i que servix per a que descansen els braços de les persones.
- Cada una de les dos peces allargades que van subjectes al carro i a les quals se subjecta l’animal.
- Arc de la ballesta.
- Braç de Deu, el poder de Deu.
- Peça feta de ferro o un atre material subjectada a la part inferior de la campana i que du fixada la corda que la fa brandar.
- Braç de terra, llengua estreta de terra que penetra en la mar.
- Braç de cadira, recolzador de braços a cada costat d’una cadira.
- Braç de riu, canal que ix d’un riu en un punt i torna ad ell en un atre o en la desembocadura.
- Branca grossa.
- Cada una de les parts corbades de l’àncora que acaben en l’ungla.
- Corrent d’aigua que es deriva d’una atra que du una direcció diferent.
- Braç de mar, mar que hi ha en un estret entre dos terres.
- Braç de gitano, pastiç format per una capa de bescuit en crema i que s’enrolla en forma de cilindre.
- Dur a braç o al braç, loc. Dur a una persona, generalment un chiquet menut, entre els braços.
- Braços en creu, loc. Braços estesos a banda i banda del cos i paralels a terra.
- Dur en braços o a pes de braços, loc. Dur una cosa o persona sostenint el pes damunt dels braços.
- Anar del braç o braç per braç, anar dos o més persones agarrats pels braços.
- De braços plegats, loc. En els braços encreuellats, sense fer res, sense treballar.
- Ser el braç dret d’algú, loc. Ser un bon ajudant o colaborador.
- Rebre ad algú en els braços oberts, loc. Rebre ad algú en ganes i simpatia.
- Ficar ad algú el braç dins de la mànega, loc. Despreciar ad algú.