bescuit, -ts
(Del llatí bĭscŏctu, dos voltes cuit.)
- s. m. ant. Pa que s’ha florit.
- Pa cuit dos voltes per a que es faça dur i es mantinga més temps.
- Massa feta de farina, ous i sucre en mòle i cuit al forn.
- Bescuit carat o encarat, bescuit cobert d’un bany de sucre i almidó.
- Bescuits de llengua de beata o de llengua de gat, bescuits que es mengen en chocolate i són allargadets.