beat, -ta, -ts, -tes
(Del llatí eclesiàstic beātus, mat. sign.)
- adj. m. Benaventurat, feliç.
 - Que goja de la glòria del cel per declaració eclesiàstica.
 - Persona que té molt fervor religiós i acodix a molts actes religiosos.
 - Beata falsa, beata fadrinera o beata pardalenca, dòna que aparenta bondat religiosa pero en realitat fa maldat.
 - f. Ofrena que es duya a l’iglésia i que solia ser un pa o roll el qual se donava al retor per la missa de difunts.
 - f. Vel clar que duyen les dònes al cap per a anar a missa.
 - f. V. oblada // Beata Inés, persona hipòcrita o falsa.
 - Paréixer la beata d’Alcoleja, loc. Se diu de la dòna d’aparència honesta i decent pero provocadora.