obert, -ta, -ts, -tes
(part. pass. de obrir.)
- adj. m. No tancat.
- Que es pot creuar o transitar.
- Se diu d’un espai o lloc ample, espayós.
- Se diu d’una persona receptiva o accessible, franca.
- Se diu d’un tema o assunt no resolt o acabat.
- Fon. Se diu d’un sò que es realisa en major grau d’obertura que un atre: Les vocal obertes en valencià són la a, la è i la ò.
- Se diu d’un establiment o despaig que atén al públic.
- Clar i manifest.
- s. Arquit. La llum d’un arc.