creuar
Flexió verbal »(Derivat de creu.)
- v. tr. ant. Senyar-se, fer-se la senyal de la creu.
- refl. Prendre part en una creuada.
- Posar en forma de creu.
- Travessar alguna cosa d’un extrem a l’opost: Creua el carrer perque en l’atra vora voràs lo que busques.
- Dit d’una embarcació, navegar en totes direccions en una finalitat determinada (protecció, guerra, bloqueig, etc.) // refl. Coincidir o trobar-se en un punt del camí en algú que va en direcció oposta.
- Fer copular dos animals per a que crien: Havem creuat al gos en una gosseta de la mateixa raça.
- refl. Convergir, passar per un mateix punt dos llínees, camins... que seguixen direccions diferents.
- Interferir una paraula sobre una atra en evolució que per analogia pren la forma de la primera.
- Entre dos o més persones, dirigir-se mútuament alguna classe de signe de comunicació verbal o no verbal, com ara mirades, comentaris, etc.
- Creuar la cara ad algú, galtejar-lo.