direcció, -ons
(Del llatí directĭo, -ōnis, mat. sign.)
- s. f. Acte i efecte de dirigir.
- Càrrec de director: El facultatiu ha obtengut la direcció de l’Hospital.
- Conjunt de persones encarregades de dirigir una empresa, una societat, un organisme públic...
- Direcció General, cada u dels departaments d’una Conselleria o Ministeri que dirigixen els diferents sectors en que es dividix l’Administració Pública, com ara la Direcció General de Salut Pública dins de la Conselleria de Sanitat.
- Local a on té les seues oficines i despacha el director o els directius d’una empresa o d’una Direcció General.
- Llínea recta que senyala el costat cap al qual va una persona o cosa o està situat un objecte: Ha d’anar sempre en direcció al nort.
- Camí que seguix un cos en moviment, i que pot ser o no recorregut en els dos sentits: Direcció a la plaja. Un carrer de direcció prohibida.
- En direcció a, loc. Cap a, cara a.
- Direcció electrònica, Inform. Seqüència de caràcters que identifiquen al remitent o al destinatari dels mensages enviats a través de correu electrònic.
- fig. Llínea de conducta, de raonament, manera de fer les coses per a conseguir un fi: La direcció d’eixe raonament no du a res positiu.
- Domicili, senyes, indicació del lloc a on residix una persona, entitat...