Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: gos
gos, -ssa, -ssos, -sses
(Possiblement de gus o kus, onomatopeya que s’usa per a cridar a l’animal.)
    1. s. m. Animal domèstic, quadrúpet, de lespècie Canis familiaris, en oït i olfat molt desenrollats, que es caracterisa per la seua fidelitat a lhome. Hi han moltes races i en molts diferents aspectes i característiques; com ara el daigua, albelloner, llebrer, perdiguer, falder, de caça, coniller...
    2. Gos rater valencià, raça de gos originari de Valéncia, de talla menuda, de 4 a 8 kg., ràpit, àgil, molt viu, inteligent i fort, en pelage curt variable predominant el tricolor, utilisat tradicionalment en la caça de rates daigua, talps i conills o per a guardar la casa. També ha rebut el nom de gos barraquer.
    3. Gos guia, gos adestrat per a ajudar als invidents.
    4. Gos llebrer o llambrenc, gos esvelt, de cap menut i potes llargues que tenen condicions per a caçar llebres o conills.
  1. adj. Persona a la qual no li agrada treballar o arrimar el muscle.
  2. Perea: Sempre gos i no vol treballar.
  3. desus. Moneda de dèu cèntims.
  4. Tindre gos, loc. Tindre perea.
  5. Fer el gos, loc. Estar sense ocupació.
  6. Gos manter, loc. Persona molt pereosa i malfaenera.
  7. Anar darrere com un gos, loc. Anar darrere dalgú, adular-lo i servir-lo per a conseguir un objectiu o un fi.
  8. Viure com un gos, loc. Viure en molta faena.
  9. Morir com un gos, loc. Morir a soles o de mala manera.
  10. Estar com gat i gos, loc. Estar a la baralla o en falta de pau.
  11. Estar fet un gos de llança, loc. Ser pereós.
  12. Lligar els gossos en llonganices, loc. Gojar de riquees i luxos o estar en benestar.
  13. Tindre el gos agarrat (o agarrat a les costelles), loc. Tindre molta perea.
    1. Ser més gos que un pont, loc. Ser molt pereós.
    2. Ser més gos que el llançol de baix, loc. Ser molt gos o pereós.
  14. Tractar com un gos, loc. Tractar molt malament (ad algú).
  15. Dir-li (ad algú) més que a un gos, loc. Parlar-li en molt males maneres, insultar-lo molt.
  16. No dir-li a u ni gos qué fas ahí, loc. No dir-li a u res, no fer-li gens de cas.
  17. Gatets i gossets, loc. Tot lo món.
  18. El gos, dialect. i coloq. El número trentahuit (38) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
observacions/documentació: Antigament era molt usat el sinònim ca.
ref. Gos lladrador no és mossegador. Gos lladrador, no és caçador. Gos que lladra, no mossega. Quan els gossos lladren, alguna cosa senten. El gos en ràbia no vol aigua. Més lladra el gos quan lladra de por. El gos de l’hortolà ni rossega l’os ni el deixa rossegar. El gos gros no ho està de menjar os. El gos i el gat no mengen del mateix plat. El gos i el gat no fan lliga. El gos de Sagra, de perea que té no lladra. El gos en l’amo i el gat en la casa. L’amo i el gos cacen per dos. En nomenar al gos, amanir (o amanix) el bastó. El gos en ràbia, de son amo trava. Guarda’t de l’home que no parla i del gos que no lladra. Sempre va el gos al de les calces esgarrades (o foradades). Mort el gos, morta la ràbia. Home roig i gos pelut, primer mort que conegut. En/a giner i febrer no n’hi ha ningun gos coniller. Benifato i Confrides, terra de lladres: els gossos solts, i les pedres lligades. Si vols mal a un gos, digues que està rabiós.
Imàgens
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: goç.