rata, -tes
(D’una forma del llatí vulg. *ratta, mat. sign.)
- s. f. Mamífer rosegador, molt criador, de la família dels múrits; principalment el gènero Rattus, que són animals d’orelles grans, coa llarga, en el pèl de color gris.
- Pèl de rata, pèl de color gris en pèls blancs, que tenen alguns animals.
- Rata teuladina o rata pardalera, l’espècie Mus tectorum, que viu sobretot per les teulades.
- Rata d’aigua o rata d’arrossar o de séquia, l’espècie Arvicola sapidus, en el cap gran, pèl espés i llarc de color negre pel llom i més clar pel ventre, viu en zones humides, camps d’arròs o séquies.
- Rata albellonera o rata arrossera, espècie Epimys norvegicus, de cos molt gran i coa més curta que el cap i el cos junts, de color fosc pel llom i més clar pel ventre.
- Rata de camp, l’espècie Apodemus sylvaticus, que viu sempre en el camp i no es troba mai en les cases.
- Nom que es dona a alguns mamífers que en alguna cosa són pareguts a les rates.
- Rata penada, del llatí *ratta pĭnnāta, rata alada. Nom que es dona a qualsevol mamífer volador de diferents espècies, de l’orde dels quiròpters en les ales compostes per una membrana cutànea sostenguda per uns dits de la mà molt llarcs; generalment solen ser nocturns pero també els hi han diürns, uns s’alimenten de sanc d’uns atres animals, uns atres d’insectes i els hi han que mengen fruita. En heràldica es denomina rat penat i dialectalment se li dona diversios noms.
- Rata cellarda o del plomall, mamífer rosegador d’hàbits nocturns, de l’espècie Eliomys quercinun lusitànicus, que viu en el surest de la Península Ibèrica, de color rogenc, i el E. q. Lunnaeus, que viu en el restant de la Península, és menor que l’anterior i de coloració més apagada. També existixen les espècies E. q. gymnesicus en Mallorca i Menorca i E. q. ophiusae en Formentera. Pot medir de 10 a 17 centímetros, en una coa de 9 a 13,5 centímetros, que acaba en un plomall de pèls paregut a un pinzell, d’ací el nom de rata del plomall. Té orelles grans i una franja de pèl de color negre en la zona ocular, com una gran cella, d’ací el nom de rata cellarda.
- Peix de l’espècie Uranoscopus scaber, en el cap gran, pla i ample, té la boca i els ulls en la part superior del cap, el cos és de color negrenc en taques blanques i les aletes rogenques.
- local. i coloq. Membre viril.
- adj. coloq. Avar, agarrat, ronyós.
- Rata de biblioteca, coloq. Persona estudiosa o investigadora que consulta molt els llibres de les biblioteques.
- Quatre rates, loc. Molt poca gent.
- La rata, joc en que els chiquets o chiquetes fan un rogle, passen un mocador per l’esquena d’u a l’atre, qui paga està en lo mig i ha de saber quí té el mocador.
- Fer la rata (o la rateta), fer reflexos en un espill o un atre objecte lluent, reflectint en ell els rajos del sol i dirigint-los cap algú o a algun lloc.
- Fer la rata, loc. Furtar alguna cosa a chicotetes cantitats.
- Pobre (o pelat) com una rata, o més pobre que una rata, loc. Se diu de la persona molt pobra.
- Eixir la rata, loc. Descobrir quí o quina cosa causa algun efecte negatiu o descobrir quí ha fet alguna maldat: Ya ha eixit la rata, resulta que era el criat qui furtava els diners.
- La rata, dialect. i coloq. El número norantaquatre (94) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
observacions/documentació: La forma rata penada és la més estesa, pero n’eixistixen unes atres dialectals com ara: ratot, rató, rateta voladora, muixego, muicego, almorcígol, almocígol, almorzígol, mocègol, moceguello, mocigaló, mociguello, moixego, moixégol, morzeguello, mossiguello, muciguello, borreguillo...
Imàgens
