Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: rata
rata, -tes
(D’una forma del llatí vulg. *ratta, mat. sign.)
  1. s. f. Mamífer rosegador, molt criador, de la família dels múrits; principalment el gènero Rattus, que són animals dorelles grans, coa llarga, en el pèl de color gris.
  2. Pèl de rata, pèl de color gris en pèls blancs, que tenen alguns animals.
    1. Rata teuladina o rata pardalera, lespècie Mus tectorum, que viu sobretot per les teulades.
    2. Rata daigua o rata darrossar o de séquia, lespècie Arvicola sapidus, en el cap gran, pèl espés i llarc de color negre pel llom i més clar pel ventre, viu en zones humides, camps darròs o séquies.
    3. Rata albellonera o rata arrossera, espècie Epimys norvegicus, de cos molt gran i coa més curta que el cap i el cos junts, de color fosc pel llom i més clar pel ventre.
    4. Rata de camp, lespècie Apodemus sylvaticus, que viu sempre en el camp i no es troba mai en les cases.
  3. Nom que es dona a alguns mamífers que en alguna cosa són pareguts a les rates.
  4. Rata penada, del llatí *ratta pĭnnāta, rata alada. Nom que es dona a qualsevol mamífer volador de diferents espècies, de lorde dels quiròpters en les ales compostes per una membrana cutànea sostenguda per uns dits de la molt llarcs; generalment solen ser nocturns pero també els hi han diürns, uns salimenten de sanc duns atres animals, uns atres dinsectes i els hi han que mengen fruita. En heràldica es denomina rat penat i dialectalment se li dona diversios noms.
  5. Rata cellarda o del plomall, mamífer rosegador dhàbits nocturns, de lespècie Eliomys quercinun lusitànicus, que viu en el surest de la Península Ibèrica, de color rogenc, i el E. q. Lunnaeus, que viu en el restant de la Península, és menor que lanterior i de coloració més apagada. També existixen les espècies E. q. gymnesicus en Mallorca i Menorca i E. q. ophiusae en Formentera. Pot medir de 10 a 17 centímetros, en una coa de 9 a 13,5 centímetros, que acaba en un plomall de pèls paregut a un pinzell, dací el nom de rata del plomall. orelles grans i una franja de pèl de color negre en la zona ocular, com una gran cella, dací el nom de rata cellarda.
  6. Peix de lespècie Uranoscopus scaber, en el cap gran, pla i ample, la boca i els ulls en la part superior del cap, el cos és de color negrenc en taques blanques i les aletes rogenques.
  7. local. i coloq. Membre viril.
  8. adj. coloq. Avar, agarrat, ronyós.
  9. Rata de biblioteca, coloq. Persona estudiosa o investigadora que consulta molt els llibres de les biblioteques.
  10. Quatre rates, loc. Molt poca gent.
  11. La rata, joc en que els chiquets o chiquetes fan un rogle, passen un mocador per lesquena du a latre, qui paga està en lo mig i ha de saber quí el mocador.
  12. Fer la rata (o la rateta), fer reflexos en un espill o un atre objecte lluent, reflectint en ell els rajos del sol i dirigint-los cap algú o a algun lloc.
  13. Fer la rata, loc. Furtar alguna cosa a chicotetes cantitats.
  14. Pobre (o pelat) com una rata, o més pobre que una rata, loc. Se diu de la persona molt pobra.
  15. Eixir la rata, loc. Descobrir quí o quina cosa causa algun efecte negatiu o descobrir quí ha fet alguna maldat: Ya ha eixit la rata, resulta que era el criat qui furtava els diners.
  16. La rata, dialect. i coloq. El número norantaquatre (94) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
observacions/documentació: La forma rata penada és la més estesa, pero n’eixistixen unes atres dialectals com ara: ratot, rató, rateta voladora, muixego, muicego, almorcígol, almocígol, almorzígol, mocègol, moceguello, mocigaló, mociguello, moixego, moixégol, morzeguello, mossiguello, muciguello, borreguillo...
ref. Quan el gat no està, les rates ballen. El fret (o la calor) no se’l mengen les rates. Tot pot ser, digué Caliu, manco una rata fer niu baix del rabo d’un gat viu. No pot ser mai que la rata faça niu baix de la coa d’un gat viu. El mal de les rates, el fan les unes i el paguen les atres.
Imàgens
Buscar rata en:
  • rata coincidix en:
    • la 2ª persona d'imperatiu de ratar
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de ratar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: ratat.