fosc, -ca, -cs, -sques
(Del llatí fŭscu, mat. sign.)
- adj. m. Que carix de llum, que no és diàfan.
- Fer-se fosc, loc. Que es pon el sol, que obscurix, que aplega la nit.
- Ser fosc, loc. Que ya és de nit, que s’ha post el sol.
- Se diu del color que és més intens o fort que un atre de la mateixa classe en el qual se compara; que s’acosta al color negre: vert fosc, blau fosc, etc.
- Parlar en llenguage intrincat, enrevessat o poc clar; que no es sent o carix de sentit.
- Carent de dinamisme, espenta, alegria, gràcia, eufòria...
- Fosc com una gola de llop, loc. Molt fosc; que no s’hi veu.
- Fer-se-li fosc ad algú, loc. Que se li fa complicat solucionar, dessifrar o aclarir una qüestió o superar un obstàcul, maldecap o problema.