gola, -les
(Del llatí gŭla, mat. sign.)
- s. f. Part interna del coll d’una persona o d’un animal que va des del vel del paladar fins a l’inici de l’esòfec.
- Mentir per la gola, ant. Mentir de forma evident i notòria.
- Part de l’armadura que servia per a protegir el coll i la gola de l’home.
- Insígnia militar.
- Ornament almidonat de tela, tul o randa de color blanc, generalment en plecs, que antigament se colocava en el coll.
- Ornament que les dònes se colocaven antigament baix de la barba per a fer que la seua cara pareguera més plena.
- Mòle en perfil de S.
- Entrada d’un port, riu, séquia o canal.
- Final d’una séquia mare o d’un riu que desemboca en la mar.
- Se diu de la séquia que arreplega l’aigua que sobra i la redistribuïx en uns atres llocs.
- Intensa gana que conduïx a menjar i beure generalment en excés.
- Fer gola o goleta, provocar les ganes d’una cosa.
- Ser molt gola, loc. Ser egoiste, voler lluir-se u a soles, no compartir.