Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: paladar

paladar, -rs

(Del llatí palātum, mat. sign.)

s. m. Part anterior i superior de la boca dels vertebrats.
1. Paladar artificial, placa utilisada per a obstruir una perforació del paladar o per a sostindre pròtesis dentals.
2. Paladar dur, part anterior del paladar o volta del paladar òsseu.
3. Paladar moll, el vel del paladar, part musculosa que separa la boca de la faringe.
fig. Gust, facultat per a percebre els sabors.
plr. ant. Malaltia de les cavalleries que consistix en una fava dura que se li fa entre les dents i que no la deixa mastegar.
No tindre paladar, loc. Tindre escàs el sentit del gust.
Tindre el paladar com les cabres, loc. No tindre paladar, tindre escàs el sentit del gust.

Buscar paladar en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.