ple, -ena, -ens, -enes
(Del llatí plēnu, mat. sign.)
- adj. m. Que té la seua capacitat totalment ocupada per una cosa.
- Nàut. A veles plenes, navegar en les veles totalment unflades pel vent, ràpidament.
- Fart de menjar: No vullc postres perque estic ple.
- f. ant. Prenyada, embarassada.
- Abundant, que conté una gran cantitat d’una cosa: La bresquillera està plena de bresquilles. Estava ple de satisfacció per l’èxit obtengut.
- Complet, sancer, que no carix o li falta res: Té plens poders per a actuar. Són hòmens de plena confiança meua.
- A ple dia, se diu quan el dia està ben entrat i hi ha molta llum.
- A plena nit, se diu quan la nit està ben entrada i és ben fosc.
- Lluna plena, se diu quan la Lluna té visible tota la seua circumferència.
- A ple de sol, en el sol alt i sense núvols.
- Al ple de Lluna, Lluna plena.
- De ple, totalment, sense obstàculs, directament: El sol li pega de ple en la cara i es cremarà.
- s. m. Concurrència que ocupa la totalitat de les localitats d’un teatre, cine, vehícul, etc.: Hi hagué un ple total en el teatre.
- s. m. Reunió general d’una corporació, com ara de les corts, d’un ajuntament...: El ple municipal aprovà les obres del nou polideportiu.
- En ple estiu, en plena primavera d’hivern..., loc. En la mitat o moment més intens d’estes estacions.