(Del llatí fartum, part. pass. de farcire, omplir, farcir.)
- adj. m. Que ha menjat fins a la sacietat.
- fig. Cansat d’una cosa que es repetix massa: Estic fart d’escoltar sempre les mateixes excuses.
- Estar més fart que Mahoma de la cansalada, loc. Estar molt fart o cansat d’una cosa.
ref. Del fart al dejú no conten tots u. Be canta Marta quan està farta. Qui no posa la pancha en perill no mor de fart.