blau, -ava, -us, -aves
(D’orige germànic, cf. al. blau, fr. bleu, mat. sign.)
- adj. m. Quint color de l’espectre solar, igual que el cel sense núvols.
- Blau marí, color blau fosc.
- Blau cel o blau senyera, de color com el cel o el blau de la bandera del Regne de Valéncia.
- Blau clar, color blau de tonalitat més clara.
- Blau celestí, ant. Blau clar, blau cel o blau senyera.
- Blau mar, blau fosc com el blau de la mar.
- Blau elèctric, blau molt viu i intens.
- Blau turquí, el més fosc dels blaus.
- Blau de Prússia, ferrocianur fèrric que s’usa en pintura principalment per a donar un color de blau fosc i intens.
- coloq. Fasciste.
- Nom que es dona als números del trinquet en el joc de pilota valenciana.
- Blau cobalt, matèria colorant que es produïx calcinant una barreja d’alumini i fosfat de cobalt, d’ací el seu nom.
- Blau d’ultramar, lapislàsuli polvorisat utilisat en la pintura com a color.
- Blau de fam, loc. Tindre molta fam.
- Blau de sòn, loc. Tindre molta sòn.
- Blau de fret, loc. Tindre molt de fret.
- Estar blau de bulla, loc. Riure’s molt a gust i en ganes.
- Blau de verga i sense milocha, loc. Se diu de qui no conseguix lo que vol i que damunt ix malparat.
- Fer blau de vara, loc. Pegar ad algú.